A que sabeu que això no és senzill?
Doncs el no, no ho és, requereix d'una cosa que no em sobra: paciència.
Primer
la base, després un color, s'asseca, l'altre color, s'asseca, una
estampació, la segona estampació... s'asseca? *Mmmmmm... aquí em va
faltar la meva PACIÈNCIA i finalment el temut top coat que pot
arruïnar la manicura més treballada o elevar-la a la categoria de
magnifica... I en aquest cas... La va arruïnar per la meva falta de
paciència. Aquesta ungla és l'única que es va salvar de no tenir el
dibuix gargotejat per aquest descuit.
Algunes vegades em diuen:
com pots canviar de manicura tan sovint amb el treballades que estan?
Perquè hi ha algunes que faig i de les quals no pujo foto al blog, la
meva càmera traicionera no sempre vol prendre fotografies decents... Simplement, perquè m'agrada fer-les.
Crec que la idea d'aquesta manicura no és del tot dolenta, la tornaré a intentar un altre dia amb temps.